El COAC és la casa de tothom

Guim Costa i Sandra Bestraten presenten candidatura a les properes eleccions a la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i a la Junta de Govern de la demarcació de Barcelona. En aquesta entrevista els coneixerem una mica millor. Ens parlen d’ells i de les seves preocupacions i també dels reptes futurs dels arquitectes i el col·legi.

Text: Pati Nuñez / Fotografia: Anna Mas

Barcelona, maig 2022

Per què vau decidir ser arquitectes?

Sandra Bestraten: Jo soc arquitecta des de petita. No només m’apassiona el dibuix sinó que a la meva família hi ha bastants arquitectes, així que de seguida em vaig sentir atreta pels llibres d’arquitectura i per visitar bona arquitectura arreu on anava. El meu pare és enginyer industrial però després de néixer jo va començar a estudiar arquitectura i la meva mare li feia de delineant. Vam viure uns anys a Uruguai i recordo que ens passàvem els caps de setmana visitant cases boniques a Punta del Este. Vaig començar a estudiar la carrera d’arquitectura el 1995 i sóc molt feliç de ser arquitecta.

Guim Costa: Quan havia de decidir què volia estudiar, arquitectura era una de les opcions, perquè m’agrada molt dibuixar. Tot i que a la meva família no hi ha cap arquitecte, els meus pares tenien molts amics arquitectes, com Carles Teixidó, Manuel Valls, Lluís Brau… una sèrie d’arquitectes que jo admirava. A ells els feia il·lusió que jo fos l’arquitecte dins d’una família de no arquitectes, ja que per part de mare la família provenia del món editorial, i per part de pare del tèxtil. Quan anàvem de viatge sempre anàvem a veure edificis emblemàtics del lloc. La nostra feina té una cosa bonica i és que influeix en l’entorn, és una feina molt visible. La ciutat és un entorn arquitectònic que construïm els arquitectes. Aquest concepte és tan pertinent que va acabar fent que jo estudiés arquitectura.

SB: Crec que és un gran privilegi estudiar la carrera d’arquitectura a Barcelona. He visitat vàries escoles de fora i aquí es valora moltíssim la creativitat ahora que l’ensenyament tècnic. Encara que no siguis calculista pots tenir criteri per decidir quina estructura és l’adequada per a cada tipus d’edifici. És igual d’important el detall constructiu com un bon emplaçament i l’entorn construït. Aquesta multiplicitat d’escales ens dona gran capacitat per entendre la ciutat i gaudir de totes les fases. Treballar en un despatx mentre estudies aporta una visió més real de la professió, mentre que l’escola et prepara per això tan difícil que és com fer que tota aquesta creativitat sigui possible amb la complexitat de normatives.

GC: Fer projectes d’arquitectura és tan intens que implica saber tractar amb un client i ahora amb un guixaire i depèn de la teva capacitat de tractar amb tots dos que el projecte sigui un èxit. Cada projecte és fet a mida, únic i singular. Cada vegada has de crear una cosa nova, i això caracteritza la nostra professió.

Què penseu que pot fer l’arquitectura per la societat?

SB: Donar respostes a reptes complexos que tenim ara, no només relacionats amb el canvi climàtic, sinó amb la densificació de les ciutats, l’augment de la població del planeta. Tot això ens obliga a repensar molt les ciutats i a seguir innovant, entenent com la ciutat i l’espai públic millora amb la integració de totes les persones i com fer les ciutats més eficients, en temes de mobilitat, de proximitat…

GC: Jo també hi afegiria el lema de la Biennal de Venècia, que és «com viurem junts en un futur». En aquesta qüestió, els arquitectes podem aportar coneixement, tenim un ventall amplíssim de possibilitats. Hem de fer un esforç per ajudar a viure bé en un futur. Tothom viu i es veu condicionat per espais projectats per arquitectes. A més ara s’hi afegeix el tema energètic, que crec que els arquitectes encara no tenim prou assumit; tant pel que fa a reduir-ne el consum com per produir energia els arquitectes hi tenim molt a dir.

En el cas d’Europa hem de treballar per la reutilització, rehabilitació i reforma de l’existent, perquè s’està deixant massa de banda el que ja existeix i s’està pensant molt a construir de nou, quan l’existent necessita dedicació i reforma. La societat s’ha de mentalitzar que els arquitectes també podem fer reforma.

SB: També hem de veure, en una escala més urbanística, com equilibrar el territori. Hem de veure com reforçar el concepte de ciutats intermèdies per intentar ser més coherents amb les possibilitats de recursos naturals que té el planeta. A més, crec que hauríem de ser capaços de plantejar estratègies per repoblar el món rural que ha quedat abandonat.

 

Quins reptes té el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya?

GC: Els principals reptes són que es faci bona arquitectura, que l’arquitectura que fan els arquitectes tingui prou reconeixement social perquè s’ens permeti treballar amb honoraris justos i amb la qualitat de treball justa. Hem d’avançar cap a una bona arquitectura, que l’arquitecte sigui un professional prestigiat i que se sàpiga el valor que pot aportar a la societat.

SB: I jo hi afegiria que, com a Col·legi, el que volem és reconèixer totes les formes d’exercir l’arquitectura, ja sigui des del punt de vista constructiu com de la pedagogia, de la mediació, de la innovació, d’àmbits molt específics de la professió. L’objectiu és  construir un col·legi que pugui donar un servei, una utilitat a totes les maneres d’exercir i aquest és el repte que hem de seguir millorant per generar aquest sentiment de col·lectivitat i orgull de ser arquitectes. Una de les funcions principals de la nostra candidatura és ajudar a facilitar la feina als nostres companys. Hem de fer una transformació digital eficient, però sense perdre l’atenció personalitzada.

GC: El Col·legi és l’associació que tenim els arquitectes per estar junts, per defensar els nostres interessos, per compartir neguits, per compartir dubtes, entendre-ho com un lloc de trobada per compartir ajudar-nos.

SB: Volem afavorir l’espai de trobada del Col·legi, ja sigui de forma presencial, amb diferents formes de potenciar el networking, un espai on generar complicitats, de col·laboracions professionals, de compartir els aprenentatges i també els errors.

GC: És important tenir aquest sentiment de pertinença a un col·lectiu.

SB: Ara que el món digital és tan present, crec que hem de potenciar l’apropament, el contacte personal en les diferents seus que tenim al territori, que siguin un espai de trobada, no només d’activitat cultural sinó també de networking. Que sigui la casa de tothom.

GC: Crec que hem de treballar per fomentar aquesta vinculació amb el bar, amb la llibreria la Capell i amb la sala d’exposicions, de manera que els arquitectes i la ciutadania en general entenguin que aquesta casa és un pol de relació i de cultura. Nosaltres serem els representants dels arquitectes però l’edifici és de tots, que nosaltres estem al servei de tots als arquitectes.

SB: En aquests quatre últims anys hem fet un esforç per sortir de l’edifici i apropar-nos als col·legiats i això ho voler seguir reforçant amb els grups territorials de tota la Demarcació i afavorir la proximitat i xarxa entre companys i companyes. El col·legi el fem els arquitectes. Som aquí per fer d’altaveu de les seves necessitats, des del nostre nivell de responsabilitat. I aquí necessitem les complicitats de tothom per buscar les solucions als grans reptes que tenim: millorar la contractació pública, els concursos, les llicències… Hem de generar un espai de diàleg. Sobretot en el tema de les llicències, si fem un pas valent, l’haurem de fer amb el suport de tothom.

GC: I també en els concursos haurem de ser valents. Hem de treballar perquè l’administració pública sigui client del màxim de despatxos possibles. El nostre projecte demana fer actes valents per fer veure a l’administració que volem ser part de la solució d’una manera molt proactiva. Comptem amb tothom per sumar i aconseguir focalitzar bé el que hem d’aconseguir. El primer que farem si guanyem és realitzar un estudi amb més profunditat de la situació actual, convidarem els arquitectes que ens ajudin i anirem davant l’administració per demanar petits canvis que ajudin a fer un gran canvi. Aquesta serà la nostra estratègia.

SB: De fet, cada cas demana una intensitat diferent i això és el que anirem treballant.  Hi ha un altre tema rellevant que m’agradaria destacar i és la importància d’introduir l’arquitectura entre els més joves, a l’escola, ja que és una llavor que plantem ara i que recollirem més tard. És una inversió que estem fent que implica una transformació impressionant.

GC: La professió d’arquitecte és una professió molt completa: no només hi ha la par de construcció pura i dura sinó que també es mou en un àmbit cultural, en un context molt ampli en el qual actes com una plantada d’arbres acaben fent paisatge o accions com treballar per la capitalitat mundial de l’arquitectura fan professió i donen feina als arquitectes.

SB: M’agrada molt destacar que tot això s’ha aconseguit gràcies a tots els arquitectes catalans. Entre tots hem aconseguit aquesta gran fita i tothom se n’ha de sentir part.

GC: Sí, el nostre paper és treballar al servei dels arquitectes i això és el que volem fer. Volem millorar el dia a dia de la professió i col·locar l’arquitectura en un lloc de prestigi que faci que els ciudadans la valorin. Això també farà que puguem treballar amb més confiança i recursos.

 

Leave a Reply

*